LA DEMOCRÀCIA A LA RERAGUARDA

Posted: 16/04/2013 in Europa
Etiquetes: , ,

El passat 9 d´abril, el capítol més fosc de la història recent europea va tornar a treure el cap en un tribunal de Luxemburg. Allà es duu a terme, des del mes de Febrer, el judici de l´anomenat cas Bommeleeër, la pitjor cadena d´atemptats registrada en territori del gran ducat. Entre 1984 i 1986, una vintena de bombes van sacsejar un país generalment aliè als actes de violencia terrorista. Els acusats son dos ex-policies. La defensa assegura que son bocs expiatoris per ocultar una conspiració de gran abast i han denunciat, al llarg de la instrucció, la desaparició de fins a una vuitaneta de proves, entre d´altres irregularitats. Un nou testimoni sembla que els dona la raó.

L´alemany Andreas Kramer va assegurar que el seu pare fou l´autor material de 18 dels 20 atemptats. Johannes Kramer era un agent del BND, el servei secret alemany. Segons el seu fill, hauria dirigit 10 equips formats per una quarantena de persones que haurien perpetrat els atemptats. L´operació comptava amb el vist-i-plau dels serveis secrets luxemburguesos i tenia l´objectiu de pressionar el govern per a què s´adherís als acords de L´Haia en matèria de seguretat. El fill no s´ha decidit a confessar els crims del pare fins que aquest no ha mort assegurant que el tenia amenaçat de mort si el delatava.

Kramer, però, va més enllà i relaciona el seu pare amb l´atemptat de l´Oktoberfest, a Munic, el 1980. 13 persones van perdre la vida i 221 resultaren ferides en l´atemptat més sagnant a Alemanya des de la fi de la Segona Guerra Mundal. La investigació oficial va concloure que l´atemptat fou perpetrar per una sola persona, un neo-nazi de 21 anys mort en l´explosió. El testimoni de Kramer suposa una prova més de l´existència, a l´Europa Occidental, d´una xarxa secreta depenent de l´OTAN que, durant la guerra freda, va perpetrar diversos atemptats amb l´objectiu de desestabilitzar països. Se´ls anomenava exèrcits “stay-behind” (a la reraguarda). Aquesta “estratègia de la tensió” tindria la finalitat d´impedir l´accés al poder de partits comunistes. El cas d´Itàlia és, fins ara, el més documentat. En aquell país, la xarxa rebia el nom de Gladio.

ITÀLIA, CAMP DE BATALLA SECRET

L´existència dels exèrcits stay-behind no es va fer pública fins que el primer ministre italià, Giulio Andreotti, ho va revelar en una comparaixença parlamentària, el 3 d´Agost de 1990, mentre el mon estava pendent de la invasió de Kuwait per part de Sadam Hussein. Andreotti no va tenir més remei davant les evidències que un jutge havia fet públiques durant la investigació de l´assassinat de tres policies, el 1973. Uns crims atribuits a les Brigades Rojes, grup terrorista d´extrema esquerra. La investigació va determinar que darrera aquells crims hi havia “Ordine nuovo”, un grupúscol d´extrema dreta que comptava amb el suport de l´estructura stay-behind de l´OTAN. Durant tota la guerra freda, Itàlia es va veure desestabilitzada sistemàticament per accions terroristes perpetrades per Gladio, amb la única finalitat de desprestigiar el Partit Comunista i les Brigades Rojes. Entre aquests, el de l´estació de Bolònia, el 1980, que va deixar un saldo de 85 morts. També es dóna per fet que va participar activament en el segrest i assassinat del primer ministre, Aldo Moro, el 1978.

Amb el pas del temps, van apareixent noves dades que permeten recomposar un trencaclosques ben sinistre. Bèlgica, Turquia, Grècia, Dinamarca o Noruega son alguns dels paisos on s´ha evidenciat l´existència d´aquests exèrcits secrets. A Espanya, hi ha indicis de la seva participació en la matança d´Atocha, el fets de Montejurra o l´atemptat contra Carrero Blanco.

UNA MISSIÓ INACABADA?

El principi d´aquesta història cal buscar-lo en els darrers dies de la Segona Guerra Mundial. Els aliats avançaven cap a Berlín i la comtesa es donava per decidida. Els nord-americans i els anglesos, però, ja tenien clar que el següent conflicte els enfrontaria al règim comunista de la Unió Soviètica. Tement una hipotètica invasió de l´Europa Occidental, es va decidir la creació dels exèrcits clandestins que haurien d´estar preparats per a exercir de quinta columna en un escenari d´aquest tipus. Amb aquest objectiu, es van reclutar alguns dels insignes espies nazis o feixistes que van poder capturar, entre ells Klaus Barbie (el carnisser de Lió) o el princep Valerio Borghese. Així es van cimentar els règims democràtics europeus.

L´escàndol de Gladio es va resoldre per la via ràpida. El 22 de novembre de 1990, l´assumpte es va debatre al Parlament Europeu. El diputat grec Vassilis Ephremidis va declarar en coneixe´s la implicació dels “stay-behind” en el cop d´estat a Atenes de 1967: “La democràcia que se suposa que gaudim no ha estat ni és, en realitat, altra cosa que una façana”. El debat va acabar amb una enèrgica condemna. I prou. A dia d´avui, l´OTAN, la CIA i l´MI6 continuen negant els fets. Les ments més conspiranoiques afirmen que això es deu a que els “stay-behind” continuen actius.

De fet, el mateix Andreas Kramer va declarar que l´estructura “stay-behind” alemanya podria estar relacionada amb Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU). Aquest misteriós grup neo-nazi va cometre una desena d´assassinats xenòfobs i dos atemptats bomba entre 1998 i 2011, quan es va descobrir la trama. Els seus membres van actuar impunement sense que els serveis secrets els poguessin detectar ni frenar. L´escàndol, a Alemanya, ha estat majúscul. El judici començarà el proper 5 de maig.

PER SABER-NE MÉS:

– L´investigador suís Danielle Ganser ha estat qui, fins ara, ha investigat més sobre el tema. El seu llibre “Los ejércitos secretos de la OTAN” és imprescindible per a qui vulgui indagar el tema. Aquí, en trobareu un resum.

– En aquest documental de la BBC, hi apareixen alguns dels protagonistes directes de la operació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s