EL RÈGIM DELS AIATOLÀS ES BLINDA DAVANT EL RELLEU D´AHMADINEJAD

Posted: 27/05/2013 in Uncategorized
Etiquetes: ,

L´Iran elegirà nou president, el pròxim 14 de Juny, en uns comicis que ja estan tenyits de polèmica. El Consell dels Guardians de la Revolució ha aprovat, només, 8 dels 656 candidats que s’ hi havien presentat convertint aquestes eleccions en les més monolítiques en la història del règim islàmic. Les candidatures provenen de l´ala dura del règim i son completament lleials al líder suprem. Ni la més mínima dissidència ha estat permesa.

Especialment significatiu és el cas d´Ali Akbar Hashemi Rafsanjani. Fou un dels pares fundadors de la República Islàmica i el seu president entre 1989 i 1997. El seu suport fou clau per a l´elecció d´Ali Jamenei com a líder suprem després la mort de Jomeini. Els antics aliats, però, es començaren a distanciar el 2005 quan Jamenei va preferir donar suport a Ahmadinejad en el camí a la presidència. Les protestes de 2009 van suposar el trencament de relacions ja que Rafsanjani es va negar a condemnar els reformistes. Aquest gest l’ havia convertit en el candidat, per eliminació, d’ una oposició que te els seus líders sota arrest domiciliari. El Consell dels Guardians, però, al·lega qüestions d´edat (té 78 anys) per a incapacitar-lo. Mai s´havia utilitzat aquest criteri per inhabilitar un aspirant a càrrec públic. El president del Consell de Guardians, de fet, te 87 anys.

L´altre exclusió sonada, tot i que més esperada, ha estat la d’ Esfandiar Rahim Mashaei. El consogre d’ Ahmadinejad era la gran aposta del president sortint per mantenir la seva quota d’ influència en l’ esfera política. El sistema, però, l’ ha repudiat després d´una legislatura marcada pels intents d´Ahmadinejad d’ acaparar més poder per a la presidència, en detriment del líder suprem. Un pols que ha acabat perdent i que, de fet, podria suposar una reforma profunda de l’ estructura política del país.

UN SISTEMA DE CONTRAPODERS QUE GARANTEIX L’ IMMOBILISME

L’ estat iranià funciona a partir d’ un complex sistema on diversos òrgans es vigilen els uns als altres i on alguns d’ aquests són elegits democràticament i d’ altres no.

A través de les urnes, els iranians poden elegir el president, els membres del Parlament i els de l’Assemblea d´experts, encarregada d’ elegir el líder suprem. En tots tres casos, però, els candidats han de passar el filtre del Parlament o del Consell dels Guardians. Aquest darrer organisme és una de les claus del sistema.

Els seus 12 membres son elegits, a parts iguals, pel líder suprem i el Parlament. Els Guardians son els encarregats de vetllar per la idoneïtat dels candidats i també tenen dret a veto sobre totes les lleis que aprova el Parlament. Un dels principals punts de fricció entre “tradicionalistes” i “reformistes” te a veure amb el poder de què disposa aquest organisme no electe.

Una altre institució a tenir en compte és el Cos de la Guardia Revolucionària, organització militar que te com a objectiu la preservació del règim i que, amb els anys, s’ ha tornat més nombrós que l’ exèrcit regular. Alguns dels principals dirigents son aliats estrets del líder suprem, formant el nucli dur del sector anomenat “tradicionalista”.

En el seu afany per controlar la totalitat del sistema, els “tradicionalistes” haurien dissenyat l´eliminació de la figura del president durant la propera legislatura, rebaixant-lo a la categoria de primer ministre elegit pel Parlament. Així, de fet, funcionava l’ estat fins el 1989. Aquesta maniobra soterrada podria ser l´explicació d’ una tria tan restrictiva de candidats i amb un perfil tan baix.

EL DILEMA: ECONOMIA VS PROGRAMA NUCLEAR

D’ entre els 8 seleccionats, Said Jalili és, ara mateix, el favorit per a succeir Ahmadinejad. No es descarta, de fet, que els altres 3 candidats amb cert renom abandonin i afavoreixin una candidatura única. Jalili és assessor personal del líder suprem. Des de 2007 és el cap negociador en qüestions nuclears amb les potències occidentals, unes converses on ha mostrat un perfil inflexible. Abans, va ser viceministre d’ exteriors i va lluitar en la guerra contra Irak, on va perdre una cama. Un perfil més discret, mediàticament, que el d’ Ahmadinejad però que, ni de bon tros, fa pensar en una obertura del règim.

En tot cas, el vencedor haurà de ser capaç de respondre al principal motiu de preocupació dels iranians, una situació econòmica que està donant mostres d’ esgotament, especialment arran de les sancions imposades per Occident.

Segons l´Institut de Recerca Majlis, depenent del Parlament, el país va registrar la segona pitjor tassa de creixement de la regió, només per sobre del Ièmen. Fins i tot Síria, immersa en una cruenta guerra civil, presenta millors xifres.

L´any passat, la inflació va créixer més d’ un 40 per cent i la moneda es va devaluar notablement. Les exportacions de cru es van reduir gairebé a la meitat i el dèficit de l’ estat ha crescut un 30 per cent. La darrera legislatura ha estat marcada per la fi del subsidi sobre el preu de la benzina i diversos aliments bàsics, una mesura que tot i fer-se de manera gradual ha tingut un impacte brutal a les butxaques del consumidor. El règim tem que aquesta podria ser la guspira que encengui, de nou, els ànims.

Un coronel del Cos de Guardians de la Revolució ja ha alertat, de fet, del risc d’ un esclat social. En un discurs en una mesquita de Qom, el passat dia 19, Rasul Sanairad  reconeixia que els aldarulls de 2009 es van poder reprimir fàcilment per què les protestes es van concentrar a Teheran. A la vegada, reconeixia que si la revolta s’ hagués extengut per tot el país el resultat hauria pogut ser diferent.

Davant aquest risc, el règim ja està prenent mesures coercitives, tal com denuncien els mitjans vinculats a l’ oposició. Els controls sobre Internet s’ han reforçat i han augmentat, notablement, el nombre d’ execucions públiques arreu del país. També s’ han disparat els interrogatoris a coneguts membres de l’ oposició. Davant el risc de noves protestes els aiatol·làs han preferit estrènyer el puny que no pas obrir la ma.

Publicat originàriament a Extramurs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s