Els iranians medeixen l´abast del seu desencís

Posted: 17/06/2013 in Uncategorized
Etiquetes: ,

50 milions d´iranians estan cridats, aquest divendres, a elegir el nou president del país. La sensació generalitzada, però, és que la decisió depèn d´un sol home, l´aiatolà Ali Jamenei. Després d´una presidència conflictiva com l´Ahmadinejad i amb el record de les protestes de 2009 encara recent, molts asseguren que la República Islàmica es juga molt més que un simple traspàs de poder. No es preveuen grans aldarulls com els de 4 anys enrere però hi ha nervis.

Els darrers dies de campanya, s´han disparat les crides a la participació. Fins i tot s´hi ha afegit, en el darrer moment, Ahmadinejad, que se´n va repudiat per l´aitolà i veient com els “seus” son apartats de la lluita pel poder. Un dels candidats alineats amb la facció ultraconservadora ho ha justificat d´aquesta manera: “No considero les eleccions com un instrument de poder sino com un instrument social”. El líder suprem, dimecres, ho ha demanat de manera molt més entenedora:  “Cada vot per a cada candidat compta per legitimar la República Islàmica.”

Després de les protestes de 2009, el règim necessita reivindicar la seva vigència. Llargues cues en els col.legis electoral serien una bona manera per a aconseguir-ho. L´oposició ho sap i s´ha vist temptada de boicotejar les votacions. Finalment, però, s´han fet enrere, tement que la mesura sigui inútil. El motiu l´explica, a Extramurs, la periodista Golnaz Esfandiari.“Sigui quina sigui la participació real, és molt probable que el règim anunciï un alt nivell de participació per què vol demostrar que és popular i legítim. Molts iranians, per tant, creuen que un boicot no serviria per a res”

Cal tenir en compte, a més, que molta gent necessita el segell que certifica que s´ha votat per mantenir les beques d´estudi, les ajudes socials o, fins i tot, la feina, en el cas dels funcionaris. Amb aquests elements, s´ha optat per demanar el vot per un dels candidats. Tot i que les seves opcions son escasses, els darrers dies s´ha apreciat un increment notable d´assistents als seus mitins. I el règim, llavors, ha començat a demanar participació.

 Un discret reformista moderat contra el sistema

Hassan Rohani és l´esperança d´aquells qui volen un canvi de to en el règim. És important tenir clar que, en cap cas, els que anomenem “reformistes” pretenen la caiguda de la República Islàmica. Així ho ha explicat, a Extramurs, la politòloga i escriptora iraniana, Nazanin Armanian, afincada a Barcelona des de fa 30 anys: “L´oposició real al règim estan il.legalitzada”. Aquí hi inclouriem els comunistes, els socialistes fedains, el Partit Demòcrata kurd o les organitzacions feministes, entre molts d´altres. “Una altre cosa son les diverses faccions del règim, expulsades de manera escalonada: els reformistes de Jatami, els conservadors moderns de Rafsanjani o el mateix Ahmadinejad. Aquesta oposició light és l´unica esperança del poble per introduir canvis sense ensurts però ja han demostrat que en els moments importants, abandonen els seus seguidors per donar suport als antiavalots”.

Certament, el perfil de Rohani, de 64 anys, no és especialment revolucionari. Als anys 60 ja predicava en contra del règim corrupte del sha i, el 1977, fou el primer clèric que va otorgar el tractament d´imam a l´aitolà Jomeini, una decisió que li va costar l´exili a Londres, on va seguir conspirant fins a la caiguda del sha. Des de llavors, ha ocupat diversos càrrecs en la complicada estructura del règim.

Ara, de la seva biografia, es destaca que, el 2003, com a cap de la comissió negociadora del programa nuclear, es va avenir a interrompre l´enriquiment d´urani, millorant, durant un temps, la relació amb Occident. Aquest podria ser el gran ganxo per a una població farta de les tensions internacionals i les sancions que se´n deriven, que els han empobrit notablement. Rohani no només aposta per acabar amb el clima d´enfrontament sino que, fins i tot, ha promès la redacció d´un codi de drets civils i la millora de la situació de les dones.

LA DIVISIÓ DEL NUCLI DUR, UNA OPORTUNITAT PER A L´OPOSICIÓ

Forçar una segona volta contra un dels ultraconservadors seria el gran triomf de Rohani. La incògnita rau, ara, en quin dels 4 candidats “principalistes” s´endurà el favor de l´electorat. Tot i que des d´un primer moment, es va especular amb un candidat de consens, finalment no ha estat possible. No obstant això, ahir mateix, un dels mitjans més afins a l´aiatolà Jamenei publicava un editorial reclamant una candidatura unitària. A poques hores de l´obertura de les urnes, es podria interpretar com un símptoma de nerviosisme.

I és que el pànic a un nou Ahmadinejad, que ha mantingut un pols pel poder amb l´aiatolà durant la segona meitat de la legislatura, ha abocat a unes candidatures de perfil molt baix impedint la consolidació d´un líder solvent.

A principis de campanya, el favorit era Said Jalili, representant de l´ala més dura i que aposta per convertir l´Iran en un “exemple per a la resta de països islàmics”. Jalili és l´actual cap negociador en matèria nuclear i és conegut en els cercles diplomàtics per la seva intransigència si bé te un perfil públic molt menys agressiu que el president sortint.

Els darrers dies, però, ha pres força la figura d´ Ali Akbar Velayati, a qui es relaciona, també, amb el cercle ultra-conservador però amb unes maneres més suaus. El principal assessor en matèria exterior del líder suprem ha rebut, aquesta mateixa setmana, el suport de 160 diputats (d´un total de 290, més de la meitat, per tant) i d´una de les associacions eclesiàstiques més importants.

Velayati ha apostat per ser la cara amable de la facció més dura del règim. El seu concepte clau és el de “resistència prudent” a les pressions, especialment en matèria nuclear. El seu passat, però, li complicaria les relacions amb Occident, en cas de ser elegit. La Interpol manté una ordre de crida i cerca contra ell a petició d´un tribunal argentí que l´acusa de participar en l´atemptat contra la Associació Mutual Israelita Argentina on, el 1994, van perdre la vida 85 persones. A principis dels 90, la justicia alemanya el va acusar de planejar un atemptat a Berlín on van morir 4 kurds iranians.

El tercer candidat conservador amb possibilitats és l´actual alcalde de Teheran, Mohammed Bagher Qalibaf. És l´unic dels tres que prové del mon militar i s´ha vantat públicament d´haver participat activament en la repressió de 2009. Tot i això, se´l considera el més pragmàtic dels 3 i ha enfocat la campanya en l´economia. Des que va accedir a l´alcaldia de la capital  se´l te en compte com a referent de futur. Precisament, aquest càrrec li ha donat molta presència mediàtica arreu del país. No cal oblidar que l´anterior alcalde fou Mahmud Ahmadinejad.

Una dada que cal tenir en compte és que, per primera vegada, el règim fa coincidir les presidencials amb les municipals. Aquesta podria ser una maniobra per afavorir la participació, especialment a les provincies, sovint més conservadores i on l´elecció dels consells municipals te molta importància per a la vida diària. En aquest sentit, Qalibaf jugaria amb un cert aventatge.

LA INCERTESA DE LES PROTESTES

L´escenari més probable és el d´una segona volta entre Rohani i un dels candidats ultra-conservadors si bé tampoc es descartable que s´enfrontin dos candidats afins a Jamenei, temerós de jugar-s-ho tot a una carta amb els descontents. Aquest escenari, però, també podria encendre els ànims d´una oposició que es troba molt desorganitzada i ensimismada, després de 4 anys de dura repressió. Els candidats que van denunciar el frau de 2009 es troben incomunicats des de fa dos anys, sota arrest domiciliari i sense càrrecs en contra. Golzan Esfandiari no creu que es repeteixin els aldarulls però (i en això coincideix amb Nazanin Arminian) assegura que la situació és “imprevisible” i recorda que, la setmana passada, es va produir una sonora protesta en l´enterrament d´un conegut clergue reformista, a la ciutat d´Isfahan.

I és que, tal com diu Arminian, “camperols, obrers, joves, dones, minories ètniques i religioses… tothom està descontent” amb un règim que no afluixa amb una qüestió, la nuclear, que ha provocat unes sancions que han enfonsat l´economia i han fet caure “més de la meitat de la població per sota el llindar de la pobresa, un segment de població que, a la vegada, es ben conscient que el país té les segones reserves mundials de gas i petroli”. I que observa, a més, com les sancions no afecten el nivell de vida de les elits dirigents.

Res fa pensar que el règim pugui trontollar però s´han extremat les precaucions. El control sobre Internet s´ha refermat, s´han tancat alguns passos fronterers i s´està vigilant els periodistes extrangers de molt a prop. Ahir mateix, la BBC denunciava amenaces de mort als seus empleats del servei en persa. A partir d´aquí, ens podem fer una idea de la sort que corren els periodistes locals, incapacos de fer-se sentir més enllà de les seves fronteres.

Es preveu que els resultats es donin a conèixer en un termini de 48 hores. Llavors, el Consell de Guardians haurà de donar el vist-i-plau a l´escrutini i proclamar els resultats definitius. El líder suprem ja ha advertit, després de la crida a la participació, que no permetrà protestes ni que es qüestioni la credibilitat dels resultats.

 

Publicat originàriament a Extramurs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s