Posts Tagged ‘Àrtic’

30 activistes de Greenpeace es troben detinguts, des del 17 de setembre, a una presó de la localitat de Murmansk, a Sibèria. La justícia russa els acusa de vandalisme per l’intent d’escalar una plataforma petroliera de la totpoderosa companyia Gazprom. Els ecologistes pretenien denunciar l’explotació dels recursos energètics de l’Àrtic i ara s’enfronten a una possible pena de fins a set anys de presó.

Tot i haver rebaixat l’acusació inicial de pirateria (delicte que suposa penes d’entre 10 i 15 anys) les autoritats russes es mantenen impassibles davant les pressions internacionals. L’ONG demana que es retirin tots els càrrecs. Holanda (país sota la bandera del qual circulava el vaixell capturat) ha denunciat Rússia davant el Tribunal Internacional del Mar.Els activistes es troben en presó preventiva per un període de dos mesos. Les peticions de llibertat condicional han estat revocades. El Tribunal Regional de Murmansk ho justifica al·legant que els ecologistes podrien “continuar la seva activitat delictiva”.

En declaracions a Extramurs, la responsable de la campanya de costes de Greenpeace, Pilar Marcos, diu que no tenen clar si només intenten escarmentar-los. “Tant de bo. En cap moment ens vam plantejar uns càrrecs així. Sabem a quins països ens movem. Era la segona vegada que hi anàvem”. Els ecologistes van intentar assaltar la plataforma Prirazlomnaya, que Gazprom (controlada pel Kremlin) considera “essencial” per a la seva estratègia de desenvolupament.

Un projecte pioner que genera molts dubtes

Situada al mar de Petxora, Prirazlomnaya serà la primera plataforma que extregui petroli de l’Àrtic en alta mar. Els primers barrils arribaran a principis de 2014, segons les darreres estimacions. L’escalfament global possibilita que es pugui accedir amb més facilitat al subsòl àrtic. Els ecologistes, però, s’oposen totalment a l’explotació dels hidrocarburs que s’amaguen sota els gels, el 15% de les reserves energètiques mundials. El pastís és molt atractiu per a multinacionals com Shell o Exxon Mobil, que ja estan col·laborant amb Rússia en la construcció de la infraestructura necessària per a extreure el carburant.

“Rússia no té la tecnologia suficient i, per tant, necessita acords amb empreses internacionals” afirma Paolo Sorbello, especialista en energia i en l’espai post-soviètic. Aquest investigador afirma que ningú no aturarà les extraccions. “Assumiran tots els riscos que convingui”. Els motius són econòmics: “L’Àrtic és molt important per a Rússia perquè a terra ferma ja hi ha poc de nou. Tots els vells jaciments han iniciat el seu declivi i, per tant, s’esgoten”. El sector energètic aporta més del 16 % del PIB del país.

Sorbello comprèn els temors ecologistes. “Rússia és un dels països menys avançats tècnicament pel que fa a vessaments i és, per tant, un dels que mes contamina”. Des de Greenpeace destaquen que l’Àrtic té unes particularitats que el fan molt més sensible a un vessament de petroli. “Degut a la baixa temperatura de l’aigua, no funcionarien els dispersants químics que es llencen en aquests casos. I, durant gairebé sis mesos a l’any, es troba a les fosques”. En aquestes condicions, afirma Marcos, un vessament seria “incontrolable”. L’ONG sosté que Rússia vessa, cada dos mesos, la mateixa quantitat de petroli que es va malmetre en el pitjor vessament registrat, el del 2010, al golf de Mèxic.

Una de les institucions que més està estudiant els canvis que experimenta el Pol Nord és la Universitat de l’Àrtic. El seu director, Lars Kullerud, assegura, en conversa via Skype, que està “preocupat” pels efectes de l’escalfament global. “No és una teoria, ho veiem cada dia, i es manifesta en dues direccions”. El científic es refereix a l’obertura d’una nova ruta que podria revolucionar el comerç mundial.

L’Àrtic, futura autopista del comerç mundial?

El desgel ja permet que l’anomenada Ruta Marítima del Nord sigui navegable durant dos mesos a l’any. Es calcula que, cap al 2050, podria estar plenament operativa. El recorregut escurçaria fins a 14 dies la distància entre la Xina i els grans ports europeus. Rússia es convertiria en una potència marítima, amb més de 6.000 kilòmetres de costa aprofitable. Putin va anunciar, recentment, la reobertura d’una base militar i un aeroport a les illes de Novosibirsk, a la Sibèria central. La Ruta Marítima del Nord, fins i tot passaria a competir amb els canals de Panamà i Suez.

De moment no és rendible, però Rússia ja treballa en la construcció de vaixells trencagels de propulsió nuclear, que assegurarien el trànsit marítim. La Xina també està molt pendent d’aquesta ruta. No és casualitat que el primer país europeu amb qui ha signat un tractat de lliure comerç sigui Islàndia.

Mentre Rússia s’afanya a prendre posicions en aquest nou escenari, els Estats Units semblen “adormits”. Sorbello ho atribueix a la impopularitat de les extraccions a Alaska, que ja ha provocat diverses protestes. Aquesta actitud descartaria, de moment, qualsevol confrontació militar si bé alguns experts alerten que el Canadà podria haver estat actuantsegons els interessos de Washington.

L’interès pels afers àrtics ha suposat l’ampliació del nombre de països observadors al Consell Àrtic, fundat l’any 1996. Aquesta és la institució on, oficialment, es prenen les decisions sobre una regió on, a banda, d’interessos comercials, hi viuen 4 milions de persones de 39 ètnies diferents.

Segons el director de la Universitat Àrtica, el futur d’aquest indret l’han de decidir, exclusivament, els seus habitants, “tal com passa a la Mediterrània” sense menystenir la dimensió global del problema. “El gran repte és que un indret amb molt pocs habitants disposa d’uns recursos que necessita la resta del planeta. La gent del Nord necessita rebre la millor educació perquè en el futur haurà de prendre decisions molt sàvies”.

L’aposta de Greenpeace és conservacionista. Proposen la creació d’un espai protegit sota responsabilitat de l’ONU, on quedi prohibida la pesca i l’explotació del subsòl. La campanya de l’Àrtic és una de les més potents que manté l’organització ecologista. Consideren que el seu futur és cabdal per a la conservació del planeta, i lamenten que “el que per a la humanitat és una catàstrofe, per a algunes empreses és una oportunitat”.

 

Editat originàriament a Extramurs.

Anuncis