Posts Tagged ‘Azerbadjan’

Els resultats de les eleccions presidencials a l’Azerbaidjan han estat els esperats. L’actual president, Alhiem Aliyev, es guanya un tercer mandat amb un aclaparador 82,4% dels vots. L’oposició, una vegada més, ha impugnat els resultats i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha emès un informe preliminar on acusa a les autoritats d’organitzar uns comicis amb “greus mancances”. Entre aquestes, l’empresonament de diversos polítics i activistes. Un dels partits afectats és Alternativa Republicana (ReAL), el candidat de la qual, Ilgar Mammadov, roman detingut des del passat mes de febrer. Hem entrevistat, via Skype, un dels seus líders, Erkin Gadirli (Ganja, 1973).

Han estat lliures i justes aquestes eleccions?

No han estat ni lliures ni justes. Difícilment poden ser considerades eleccions.

En què es basa per a fer aquesta afirmació?

En els darrers 10 anys tot el que es necessita per a unes eleccions netes ha estat eliminat gradualment. No tenim sindicats pròpiament dits, la justícia no és independent. Els mitjans (inclosos els privats) són controlats pel govern en termes de censura. Als membres de l’oposició o, simplement, a persones amb un discurs alternatiu, no els permeten aparèixer a la televisió. El petit comerç i les classes mitjanes són molt fràgils, i la societat civil està completament marginada, sense recursos. En un entorn així no es poden celebrar unes eleccions lliures.

L’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) els ha donat la raó. Acusen el govern d’organitzar unes eleccions amb “defectes seriosos”

Francament, no esperàvem aquesta duresa per part de l’OSCE. L’informe preliminar, per exemple, diu que en el 58% dels llocs electorals els vots no van ser comptats correctament. Ja veurem fins a on arriben. Prèviament, han estat molt tous… Deien coses com “està bé, hi ha algunes irregularitats però és una passa endavant”. En aquesta ocasió, no han dit res de tot això i han reconegut que els comicis han tingut mancances serioses.

Creieu que, fins ara, Europa ha estat permissiva amb els abusos comesos per aquest govern?

L’elit governant sap que no té massa suport del poble, que ha de manipular les eleccions per guanyar i que, per tant, el suport exterior és molt important. Hi ha una sèrie de qüestions amb les quals aquest govern coopera totalment amb Occident, com la seguretat o el canvi climàtic. Si, de tant en tant, Europa aixeca la veu per les vulneracions dels Drets Humans que comet, però finalment això no importa massa mentre els grans projectes geopolítics es vagin desenvolupant.

Quins són aquests projectes?

El problema principal és que Europa no pot evitar el conflicte d’interessos entre els Estats Units i Rússia. Aquestes dues superpotències estan interessades en una espècie d’equilibri i, si es fa cap moviment que pugui canviar el govern, això podria fer caure l’Azerbaidjan en la inestabilitat, que es podria propagar en una zona molt sensible. Tenim Rússia al nord, Iran al sud, les reserves energètiques del mar Caspi i de l’Àsia Central (que arriben a Europa per aquí),  l’Afganistan no és lluny, l’Orient Mitjà a la cantonada, Turquia… La situació de la regió que fa el país tingui una importància geoestratègica. I, per aquest motiu, les grans potències, Europa, prefereixen no pressionar per una reforma democràtica al país. Per ells, l’estabilitat és més important.

Com es troba el vostre candidat, Ilgar Mammadov?

Personalment, es troba bé. El lloc on roman detingut està en bones condicions, és un centre de detenció nou, inaugurat l’any 2009. Però ell no hauria de ser allà! El van arrestar per a què no pogués participar en aquestes eleccions, perquè el govern no vol forces polítiques noves al Parlament… El van arrestar al febrer, casualment l’havíem nomenat candidat el mes de gener. I no és l’únic cas. Aproximadament un centenar de persones es troba sota arrest per motius polítics i, durant aquest any, han detingut activistes molt joves.

Els primers símptomes de descontentament popular es donen l’any 2011. Per què llavors?

Durant els darrers 30 anys, una nova generació ha crescut en un país independent. Els joves d’avui dia són diferents als qui ens vam criar a la Unió Soviètica. L’estil de vida, la mentalitat, hàbits, expectatives, tot és diferent. Abans, l’Estat distribuïa tots els béns, així que estàvem acostumats a viure sota el control d’un Estat fort. Els joves no han viscut això, no necessiten gran cosa de l’Estat. Demanen crèdits i es compren coses. Competeixen en el mercat laboral, saben idiomes, viatgen, es connecten a Internet. I el govern ha perdut el control de les noves tecnologies. Crec que aquest ha estat el canvi més important.

Tan importants han estat les xarxes socials en l’articulació de l’oposició?

Quan el govern va entendre, finalment, que hi havia una nova generació amb unes demandes pròpies, la primera reacció va ser arrestar-los. La majoria dels presos polítics són joves, menors de 30 anys. I, molt important: amb els tradicionals mètodes de repressió, el govern no ha pogut controlar del tot la revolta. I ja no serà més ric ni més fort, en termes d’efectius policials. Han assolit el límit financer i de recursos destinats a seguretat. Amb tants diners i tants policies, mira el que estan fent. Les coses estan gradualment escapant de les seves mans.

Quins reptes afronta Aliyev en aquest tercer mandat? Hi hainformes, per exemple, que alerten que les reserves de gas no són tan importants…

Sí, es pot llegir aquí i allà, en diversos informes i anàlisis. El govern, en canvi, diu que hi ha gas per molts anys… Sigui com sigui, el petroli de l’Azerbaidjan no és suficient per a competir en el mercat internacional. Només si el gas de l’Àsia central depengués del seu pas per l’Azerbaidjan per arribar als mercats centrals, només llavors aquest govern esdevindria molt poderós… Però no serà així, Rússia no ho permetrà. I els països de l’Àsia Central saben que no s’hi poden enfrontar obertament per què també la seva estabilitat està amenaçada. A partir d’aquí, l’Azerbaidjan no pot confiar en els seus recursos durant molt de temps, especialment si l’apropament entre Iran i els EUA esdevé més seriós. Això és important. Si s’aixequen les sancions, el gas i el petroli iranians seran més competitius. Ja tenen infraestructura i accés directe al mar, així que un acostament entre aquests països canviaria dràsticament l’estructura del mercat energètic i, per tant, el paper que hi té l’Azerbaidjan.

Amb aquesta perspectiva, l’immobilisme del govern no sembla la postura més sensata…

Conec funcionaris -no els que prenen decisions- que també pensen com jo, que s’ha de canviar alguna cosa en aquest país, una obertura, un canvi en el procés de presa de decisions. Aquesta estructura és insostenible i el govern no pot esperar ni un minut a reunir-se amb l’oposició i pactar canvis polítics, constitucionals i econòmics. Ells ho saben, però intenten minimitzar-ne els riscos. No pensen a llarg termini, i aquesta visió la podem pagar cara.

Considera que el país es troba en el pitjor moment pel que fa a llibertats polítiques?

Irònicament, solíem ser un país més lliure als anys 90 sota el comandament de Heidar Aliyev, el pare de l’actual president. Era un agent de la KGB i antic membre del politburó! Qui podria imaginar que, algun dia, reivindicaríem aquells temps com els de la llibertat? El que defineix el desenvolupament polític d’aquest país és la degradació, així de simple.

 Publicat originàriament a Extramurs.

Unes eleccions lliures i justes, aquesta es la cantarella que més sona, els darrers dies, a l’ Azerbadjàn. L´oposició les reclama i el govern assegura garantir-les. La darrera paraula la tindran els observadors europeus. En anteriors comicis, aquests s’ han mostrat massa tous amb el règim, segons han denunciat diverses ONG’s locals i internacionals. Fins i tot s’ ha acusat a un polític espanyol del Consell d’ Europa d’ acceptar suborns.

“Si, desgraciadament, el record que en guardem no es molt positiu però és important que hi siguin, de totes maneres”. Rasul Jamarov és el president de Human Rights Club, una organització fundada el 2010. En declaracions a Extramurs, Jamarov assegura que no es donen les condicions per garantir uns comicis transparents: “No hi ha llibertat d’ associació, reunió ni expressió. No hi ha mitjans independents, totes les televisions treballen per a Aliyev. L´administració, les escoles, la universitat, les fàbriques, tot allò que depèn de l’ estat està participant en la propaganda presidencial. És totalment il·legal.”

Jafarov ha estat empresonat diverses vegades, com la majoria de veus crítiques contra el règim. Aquest ha augmentat la pressió a mesura que s’apropaven els comicis. Fins i tot han canviat les lleis per endurir les penes. “Ara per participar en una protesta no autoritzada et poden condemnar a dos mesos de presó, abans eren 15 dies”, assenyala. El mes de maig es va promulgar una llei sobre la difamació, especialment dura amb l´únic mitjà que el govern no controla, Internet. Un comentari crític a Facebook pot suposar l’ ingrés a la presó. I no només contra el president, també contra alguns dels bancs internacionals que estan finançant la bombolla del gas a Bakú.

UNA OPOSICIÓ “ADDICTA” A LES DROGUES

En general, però, el règim te molta cura de ocultar els motius de l’ empresonament. Ho explica, a Extramurs, Giorgi Gogia, de Human Rights Watch. “Mai diuen que t’ envien a presó pel que has dit. T’ acusen de possessió de drogues o armes. En ocasions, els càrrecs son ridículs, la droga sempre apareix a les butxaques dels detinguts quan aquests ja son a comissaria. A vegades acusen a gent que ni tan sols fuma. Ja ni s’ esforcen.” Gogia és l’ autor d’ un informe que documenta els abusos del règim. Maltractaments, imputació de càrrecs amb proves dubtoses i obstrucció a la tasca dels advocats son la tònica habitual.

El motiu de tanta repressió, segons Gogia, és que el govern “te por d’ una revolució del tipus de les primaveres àrabs”. Els primers símptomes es van detectar el maig de 2012, quan Bakú va acollir la final d’ Eurovisió. El règim es va prendre l’ esdeveniment com una prova de foc per a la seva projecció internacional i va posar tots els esforços en vendre la imatge de país idíl·lic enmig d’ un creixement imparable.

La oposició ho va entendre de la mateixa manera i les protestes es van saldar amb gairebé un centenar de detinguts. A partir d’ aquí, la repressió es va intensificar. El gener i març d’ enguany es va produir un nou rebrot de les protestes. El maig s’ aprovava el nou codi penal. Arran de la nova legislació, actualment hi ha vuit activistes que s’ enfronten a penes de fins a dotze anys de presó. Un d’ ells va complir la majoria d’ edat la setmana passada.

LA DIPLOMÀCIA DELS GASODUCTES

A tot això, Alyev continua amb els seus plans de convertir l´Azerbadjan en una nova potència energètica. La setmana passada va signar contractes milionaris amb 25 companyies europees (entre elles Gas Natural) que la situen com la competidora directa de Rússia en l´abastiment energètic al vell continent.

Aquesta és l´autèntica campanya del president qui, de moment, viu aliè al procés sense ni tan sols organitzar mitins. Tampoc no ha assistit a cap dels debats televisats amb la resta de candidats. En el darrer d’ aquests, el líder de l´única força realment opositora, Jamil Hasanli, es va atrevir a criticar la corrupció d’ Alyev. Un altre candidat, suposat opositor, li va llençar una ampolla i el va amenaçar de “destruir-lo”.

L’ incident s´ha resolt amb una advertència als dos candidats per part de la Comissió Electoral. A Hasanli li han recordat que criticar el president i la família viola l’ article 106 de la Constitució.

Article editat originàriament a Extramurs.