Posts Tagged ‘Canvi climàtic’

El projecte de construcció d’un canal interoceànic a Nicaragua ha frustrat la història d’aquest país des dels temps de l’imperi espanyol. Durant el segle XIX ja van fracassar una vintena de projectes fins que la inauguració, el 1904, del canal de Panamà va arruïnar els somnis de prosperitat de la nació més pobra de l’Amèrica Central.

Ara un misteriós inversor xinès sense experiència en grans infraestructures pretén aixecar, en cinc anys, un obra faraònica valorada en 45.000 milions d’euros. El trajecte constarà de 273 km, el triple que el canal de Panamà, que en fa 77. D’aquests, 105 km transcorreran per la conca del llac Nicaragua.

La profunditat serà de 30 metres i l’amplada de 280 metres en els dos trams que caldrà perforar. La construcció del canal s’ha de completar amb un aeroport internacional, una immensa zona franca, dos ports d’aigües profundes, carreteres i fàbriques d’acer i de ciment. El contracte permet a la concessionària afegir qualsevol “subprojecte” sense donar explicacions, com els quatre resorts turístics que ja s’han afegit al pla original.

Els ambientalistes han posat el crit al cel mentre els especialistes en comerç marítim observen el projecte amb interès però també amb recel, per la seva opacitat. L’avantatge d’aquest canal és que permetrà el pas de vaixells de fins a 25.000 TEU (contenidors de volum estàndard), mentre que l’ampliació del canal de Panamà només absorbirà vaixells de fins a 13.000 TEU. Els vaixells xinesos seran els grans beneficiats d’aquesta amplada.

La importància d’aquesta ruta per al comerç mundial provoca disparitat d’opinions. El professor d’economia asiàtica de la Universitat San Marcos de Lima Carlos Aquino considera que l’obra és necessària. “El comerç entre l’Amèrica Llatina i l’Àsia i l’Àfrica serà el que més creixerà en el futur. D’una banda, el creixement demogràfic serà molt més important en aquests dos continents. De l’altra, el fet que nosaltres tindrem els aliments”.

Andy Lane, consultor amb més de trenta anys d’experiència en el sector del transport marítim, no és tan optimista: “Els vaixells de 25.000 TEU seran utilitzats preferentment en les rutes entre l’Àsia i Europa, i els mercants que actualment cobreixen aquesta ruta, de fins a 18.000 TEU, passaran a unir, previsiblement, l’Àsia i Amèrica, una mida que tampoc podria assumir el canal de Panamà”. Per aquest expert, l’aspecte més decebedor del projecte és que només s’hi podrà circular en un sentit, en la major part del traçat, la qual cosa alentirà el trànsit.

La concessionària pretén captar fins a 900 milions de tones a l’any, un terç més del que es preveu a Panamà. Aquino confia “plenament” en aquestes previsions, mentre que Lane, després d’advertir que és molt complicat preveure comportaments a deu anys vista, admet que “en el pitjor escenari es podria assolir la meitat” de l’objectiu.

L’IMPACTE AMBIENTAL

Fins ara l’únic estudi d’impacte ambiental l’ha fet una entitat independent, l’Institut Humboldt, amb una conclusió contundent: “És inviable”, assegura la geògrafa Maura Madriz. “Causarà danys irreversibles en dues reserves de la biosfera i posarà en perill la major font d’aigua potable de l’Amèrica Central”, el llac Nicaragua.

Precisament, afegeix, “en la regió del món més exposada als efectes del canvi climàtic i on comencen a consolidar-se episodis de sequera inèdits fins ara”. Als ecologistes els preocupa especialment l’extracció de fins a un milió de tones de sediments del llac per garantir el pas dels vaixells. “¿On anirà a parar tot aquest material?”, es pregunta Madriz.

Davant les protestes, el president del país, Daniel Ortega, es va limitar a dir que “el llac ja està contaminat”. En un to més diplomàtic, la concessionària, Hong Kong Nicaragua Canal Development (HKND), assegura que a l’abril, sis mesos més tard de la data anunciada, publicarà un estudi propi.

Les obres es van inaugurar el 24 de desembre, enmig de protestes dels ambientalistes i els afectats per les expropiacions. Segons els mitjans locals, actualment hi treballen una vintena d’operaris. Una xifra molt allunyada dels 25.000 que va prometre Daniel Ortega.

Mentrestant, el canal de Panamà manté el monopoli del trànsit interoceànic de mercaderies. A finals d’aquest any hauria d’acabar-se l’ampliació iniciada el setembre del 2007. Després d’algun retard i problemes amb les empreses concessionàries (entre les quals hi ha l’espanyola Acciona), es preveu que el tercer joc de rescloses entri en joc la primavera del 2016. A partir de llavors, l’Autoritat del Canal de Panamà preveu assolir la xifra de 600 milions de tones a  a l’any, gairebé el doble de les 326,8 que va registrar l’any passat.

Publicat originariament a Diari ARA.

30 activistes de Greenpeace es troben detinguts, des del 17 de setembre, a una presó de la localitat de Murmansk, a Sibèria. La justícia russa els acusa de vandalisme per l’intent d’escalar una plataforma petroliera de la totpoderosa companyia Gazprom. Els ecologistes pretenien denunciar l’explotació dels recursos energètics de l’Àrtic i ara s’enfronten a una possible pena de fins a set anys de presó.

Tot i haver rebaixat l’acusació inicial de pirateria (delicte que suposa penes d’entre 10 i 15 anys) les autoritats russes es mantenen impassibles davant les pressions internacionals. L’ONG demana que es retirin tots els càrrecs. Holanda (país sota la bandera del qual circulava el vaixell capturat) ha denunciat Rússia davant el Tribunal Internacional del Mar.Els activistes es troben en presó preventiva per un període de dos mesos. Les peticions de llibertat condicional han estat revocades. El Tribunal Regional de Murmansk ho justifica al·legant que els ecologistes podrien “continuar la seva activitat delictiva”.

En declaracions a Extramurs, la responsable de la campanya de costes de Greenpeace, Pilar Marcos, diu que no tenen clar si només intenten escarmentar-los. “Tant de bo. En cap moment ens vam plantejar uns càrrecs així. Sabem a quins països ens movem. Era la segona vegada que hi anàvem”. Els ecologistes van intentar assaltar la plataforma Prirazlomnaya, que Gazprom (controlada pel Kremlin) considera “essencial” per a la seva estratègia de desenvolupament.

Un projecte pioner que genera molts dubtes

Situada al mar de Petxora, Prirazlomnaya serà la primera plataforma que extregui petroli de l’Àrtic en alta mar. Els primers barrils arribaran a principis de 2014, segons les darreres estimacions. L’escalfament global possibilita que es pugui accedir amb més facilitat al subsòl àrtic. Els ecologistes, però, s’oposen totalment a l’explotació dels hidrocarburs que s’amaguen sota els gels, el 15% de les reserves energètiques mundials. El pastís és molt atractiu per a multinacionals com Shell o Exxon Mobil, que ja estan col·laborant amb Rússia en la construcció de la infraestructura necessària per a extreure el carburant.

“Rússia no té la tecnologia suficient i, per tant, necessita acords amb empreses internacionals” afirma Paolo Sorbello, especialista en energia i en l’espai post-soviètic. Aquest investigador afirma que ningú no aturarà les extraccions. “Assumiran tots els riscos que convingui”. Els motius són econòmics: “L’Àrtic és molt important per a Rússia perquè a terra ferma ja hi ha poc de nou. Tots els vells jaciments han iniciat el seu declivi i, per tant, s’esgoten”. El sector energètic aporta més del 16 % del PIB del país.

Sorbello comprèn els temors ecologistes. “Rússia és un dels països menys avançats tècnicament pel que fa a vessaments i és, per tant, un dels que mes contamina”. Des de Greenpeace destaquen que l’Àrtic té unes particularitats que el fan molt més sensible a un vessament de petroli. “Degut a la baixa temperatura de l’aigua, no funcionarien els dispersants químics que es llencen en aquests casos. I, durant gairebé sis mesos a l’any, es troba a les fosques”. En aquestes condicions, afirma Marcos, un vessament seria “incontrolable”. L’ONG sosté que Rússia vessa, cada dos mesos, la mateixa quantitat de petroli que es va malmetre en el pitjor vessament registrat, el del 2010, al golf de Mèxic.

Una de les institucions que més està estudiant els canvis que experimenta el Pol Nord és la Universitat de l’Àrtic. El seu director, Lars Kullerud, assegura, en conversa via Skype, que està “preocupat” pels efectes de l’escalfament global. “No és una teoria, ho veiem cada dia, i es manifesta en dues direccions”. El científic es refereix a l’obertura d’una nova ruta que podria revolucionar el comerç mundial.

L’Àrtic, futura autopista del comerç mundial?

El desgel ja permet que l’anomenada Ruta Marítima del Nord sigui navegable durant dos mesos a l’any. Es calcula que, cap al 2050, podria estar plenament operativa. El recorregut escurçaria fins a 14 dies la distància entre la Xina i els grans ports europeus. Rússia es convertiria en una potència marítima, amb més de 6.000 kilòmetres de costa aprofitable. Putin va anunciar, recentment, la reobertura d’una base militar i un aeroport a les illes de Novosibirsk, a la Sibèria central. La Ruta Marítima del Nord, fins i tot passaria a competir amb els canals de Panamà i Suez.

De moment no és rendible, però Rússia ja treballa en la construcció de vaixells trencagels de propulsió nuclear, que assegurarien el trànsit marítim. La Xina també està molt pendent d’aquesta ruta. No és casualitat que el primer país europeu amb qui ha signat un tractat de lliure comerç sigui Islàndia.

Mentre Rússia s’afanya a prendre posicions en aquest nou escenari, els Estats Units semblen “adormits”. Sorbello ho atribueix a la impopularitat de les extraccions a Alaska, que ja ha provocat diverses protestes. Aquesta actitud descartaria, de moment, qualsevol confrontació militar si bé alguns experts alerten que el Canadà podria haver estat actuantsegons els interessos de Washington.

L’interès pels afers àrtics ha suposat l’ampliació del nombre de països observadors al Consell Àrtic, fundat l’any 1996. Aquesta és la institució on, oficialment, es prenen les decisions sobre una regió on, a banda, d’interessos comercials, hi viuen 4 milions de persones de 39 ètnies diferents.

Segons el director de la Universitat Àrtica, el futur d’aquest indret l’han de decidir, exclusivament, els seus habitants, “tal com passa a la Mediterrània” sense menystenir la dimensió global del problema. “El gran repte és que un indret amb molt pocs habitants disposa d’uns recursos que necessita la resta del planeta. La gent del Nord necessita rebre la millor educació perquè en el futur haurà de prendre decisions molt sàvies”.

L’aposta de Greenpeace és conservacionista. Proposen la creació d’un espai protegit sota responsabilitat de l’ONU, on quedi prohibida la pesca i l’explotació del subsòl. La campanya de l’Àrtic és una de les més potents que manté l’organització ecologista. Consideren que el seu futur és cabdal per a la conservació del planeta, i lamenten que “el que per a la humanitat és una catàstrofe, per a algunes empreses és una oportunitat”.

 

Editat originàriament a Extramurs.