Posts Tagged ‘Canvis constitucionals’

Image

El president de Nicaragua, Daniel Ortega. Foto: Benjamin Gottlieb.

L’Assemblea Nacional de Nicaragua comença a debatre avui la reforma constitucional impulsada pel president Daniel Ortega. L’amplia majoria del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) garanteix que la proposta (que afecta una cinquena part de la Carta Magna) s’aprovarà a principis de 2014. Paral·lelament, es preparen modificacions del Codi Militar i de la llei de la Policia Nacional. Ortega justifica els canvis al·legant que duran “pau, tranquil·litat i alegria” al poble. L’oposició denuncia que responen, exclusivament, a les ànsies d’acumular poder del president.

LA REELECCIÓ INDEFINIDA, OBJECTIU DECLARAT

El canvi més polèmic és la supressió de l’article que prohibeix la reelecció del president després de dos mandats. Ortega ja es va poder presentar als darrers comicis de 2011 gràcies a una controvertida sentència que estipulava que l’article vulnerava els seus drets i que, per tant, era “inaplicable”. El president tindrà via lliure, per tant, per presentar-se per a un quart mandat, el 2016. En aquests comicis, li valdrà amb imposar-se amb un vot més que els rivals ja que s’elimina el llistó mínim del 35 % dels sufragis així com la possibilitat de celebrar una segona volta.

La resposta de l’oposició no s’ha fet esperar. Una dotzena de partits i moviments cívics s’ han unit sota el nom “Unidad por la República“ i han fet una crida a manifestar-se, avui mateix, als carrers de Managua. Un dels seus membres, l´expert en Dret Constitucional Julio Icaza, exposa el seu punt de vista a Extramurs: “Ortega intenta legalitzar un nou règim polític fonamentat en la burocràcia estatal, el gran capital i una aliança amb els militars. Aquest tercer element és el que vol acabar de consolidar”.

Les reformes, certament, reforcen els llaços entre el govern i l´exèrcit. S’elimina, per exemple, la obligatorietat de rellevar el cap de l’estat major després de cinc anys de servei. També s’inclou la possibilitat de reintegrar militars retirats o que aquests exerceixin càrrecs públics “per raons de seguretat nacional quan l’interès de la nació ho requereixi”. Per a Icaza, es tracta d’una “clara involució”, el retorn a un model d´exèrcit “personalista, al servei del president com l’extinta Guardia Nacional en temps de Somoza”.

L’OPOSICIÓ SUAU D’EMPRESARIS I ESGLÉSIA

Ortega no s’ ha pogut sortit del tot, però, amb la seva. En un principi, pretenia que els militars poguessin dictar justícia, en circumstàncies excepcionals, però les pressions dels empresaris han fet que es retirés aquest punt. La patronal també ha aconseguit un redactat més suau en l’apartat que regula el control d´Internet. Aquest seguirà en mans, això sí, de l’exèrcit.

La nova Constitució definirà Nicaragua com un país “cristià, socialista i solidari”. Això no ha evitat l’enfrontament amb l´Església catòlica, que ha advertit que el país pateix risc de caure en una dictadura. El clergat ha aconseguit fer caure, però, una de les mesures més controvertides: la consagració constitucional dels anomenats “gabinets de família”.

Es tracta d’un projecte personal de l’esposa d’Ortega, Rosario Murillo. L’oficialisme els ven com un instrument per garantir la democràcia directa i la participació ciutadana. Els moviments socials, especialment el feminisme, els considera “estructures partidistes de control social”. En una conversa via Skype, la coordinadora del Movimiento Autónomo de las Mujeres, Juanita Jiménez, lamenta “la constant violació a l’estat laic”. Una política que les perjudica especialment ja que “sempre s’ha apel·lat a la religió per limitar el lliure exercici de les dones”.

L’OMBRA DE LA PRIMERA DAMA

Les feministes ja es van posar en peu de guerra contra el govern el passat mes de setembre. Llavors, es va aprovar la reforma de la llei integral contra la violència de gènere. Jiménez assegura que els canvis introduïts suposen “una passa enrere, la reinstauració d’un model on s’apel·la al perdó, a la reconciliació, que reforça el rol de la dona sotmesa que renta els draps bruts a casa”.

La nova llei fa desaparèixer els tribunals específics de violència de gènere i fa reaparèixer la figura de la mediació. “És un acord suposadament voluntari entre agressor i víctima que permet aturar el procés amb un simple compromís de no tornar a agredir”. Jiménez lamenta que la “mentalitat ultraconservadora” de la Primera Dama està fent retrocedir els drets de les dones en un país amb greus problemes de violència de gènere. “Tenim que un 80 % dels casos d’abús sexual son a menors d’edat i es va celebrar el naixement d’un nadó a càrrec d’una nena d’11 anys! Els mitjans ho van vendre com una benedicció divina. Ningú es va preguntar qui era el pare”. Amb la reforma, desapareixen els Tribunals específics dedicats a la violència domèstica. “Hi ha un clima d’impunitat general que s’aguditza en els casos contra els drets de les dones i l’abús sexual”.

CORRUPCIO INSTITUCIONALITZADA

Des que va tornar al poder, l´any 2006, la família Ortega ha estat acusada en diverses ocasions de corrupció. La concentració de mitjans de comunicació i negocis poc transparents relacionats amb el turisme i l´electricitat són només la punta de l’iceberg. La opacitat amb què es gestionen les ajudes de Veneçuela o la polèmica concessió del faraònic canal transoceànic són els altres grans punts negres en la gestió de qui encara és recordat com un dels líders de la revolució sandinista.

D’aquell Ortega revolucionari poc en queda, ja. “En primer lloc, va començar eliminant tot l’espai de democràcia interna al Frente Sandinista”, afirma Icaza. “Ha manejat el partit com una propietat privada, eliminant tota oposició, de manera que aquest partit actualment ja gairebé no existeix”. I remata “el que queda és una expressió del cinisme polític reduïda a una màfia governant un país, això és el que tenim avui a Nicaragua”.