Posts Tagged ‘Pakistan’

Els resultats definitius s´estan fent esperar més del previst però ningu posa en dubte la victòria de Nawaz Sharif en els comicis celebrats el passat 11 de maig, al Pakistan. D´aquesta manera, el magnat de l´acer passa a la història del país com la primera persona elegida tres vegades per a exercir el càrrec. Les dues anteriors, no van acabar bé. El 1993 es va veure obligat a dimitir, enfrontat amb el president i pressionat per l´exèrcit. El 1999 un cop d´estat liderat per Pervez Musharraf l´obligava a exiliar-se a l´Aràbia saudita d´on no va tornar fins el 2008. En aquesta tercera ocasió, i abans de pendre possessió, ja ha expressat la voluntat d´acostar-se a l´enèmic històric, la Índia. El poderós exèrcit seguirà aquest procés amb molts recels. Cal recordar que el cop de 1999 es va desencadenar arran dels dubtes que aixecava Sharif entre la cúpula militar, precisament, per la seva política de bon veinatge amb Nova Delhi.

La victòria de Sharif ha estat més clara de la que pronosticaven les enquestes. Tot i que no ha assolit la majoria absoluta, els mitjans locals asseguren que ja ha aconseguit el suport de diversos diputats independents. També controlarà còmodament l´assamblea regional del Punjab, la regió més pròspera i poblada al país, tradicional bastió electoral de la seva formació, la Lliga Musulmana-N.

L´altre gran força política, el Partit Popular del Pakistan, ha aconseguit salvar els mobles tot i una patacada històrica, perdent gairebé un centenar de diputats. Amb tot, es queda com a segona força i manté l´Assamblea regional del Sindh, feu històric de la formació creada per la família Bhutto.

El tercer classificat ha estat el Moviment per a la Justícia, liderat per l´ex capità de la selecció de críquet Imran Kahn. L´estrella emergent de la campanya ha obtingut, finalment, un resultat inferior al que s´especulava en les hores prèvies a la votació, si bé no es pot parlar, en cap cas, de decepció.

El seu discurs, basat en la regeneració democràtica i un islamisme moderat i modern, ha calat molt fort entre el jovent urbà de classe mitjà, un segment de població que s´ha demostrat poc rellevant de cara a fer-se amb uns millors resultats. El partit s´ha imposat a una de les regions més inestables del país, Khyber Pastunkwa, en bona part dominada pels talibans. La ferma oposició als atacs nord-americans amb avions no tripulats han estat clau en aquesta victòria “enverinada”. Al partit li toca plantar cara als talibans i als drones a la vegada que fa d´oposició a Sharif, a Islamabad. Un repte crucial per a una formació que ha apostat molt fort la carta de la credibilitat i la honestedat.

Amb tot, la formació es pot atribuir bona part del mèrit que la participació hagi escalat fins al 60 per cent. Molts desencantats de la democràcia li han confiat el vot. Sharif podria haver entés el missatge i estaria plantejant-se la possibilitat de cedir a Kahn el control del Comité de Comptes Publics, principal instrument parlamentari per vigilar la corrupció.

Llums i ombres d´un procés accidentat

En general, els analistes coincideixen a assenyalar l´èxit d´uns comicis amb alta participació i relativament nets tot i les denúncies de manipulació i intimidacions en algunes parts del país. L´amenaça dels talibans de paralitzar el país no s´han acomplert tot i que, al llarg de la jornada, es van registrar una vintena de morts, en atemptats diversos, alguns d´ells contra candidats. Amb tot, cal remarcar que els dos partits que més han crescut, en comparació als comicis de 2008, han estat els menys hostigats pels extremistes, els partits de Sharif i Kahn.

L´altre gran decepció ha estat, una vegada més, el vot femení que, si bé ha crescut significativament, respecte les darreres cites, ha estat clarament inferior al masculí. Tot i l´esforç de diverses associacions per garantir el dret al sufragi en les provincies més complicades, moltes dones no han pogut exercir el vot per por a represàlies o, directament, per coacció. 

Finalment, un dels anàlisis més comentats a les xarxes socials ha estat el del periodista Mohammed Khanif qui conclou que el resultat de les eleccions no fa pensar que hagi canviat res de tot allò que ha empès al Pakistan cap a la categoria d´estat fallit.

Sigui com sigui, la tempesta de les eleccions ja és història si bé el vencedor no gaudirà de cap minut de calma. El nou govern encapçalat per Sharif haurà d´afrontar les necessitats d´una economia molt precària, amb venciments importants de deute amb l´FMI en els propers mesos. Mentre estava a l´oposició, Sharif es va oposar fermament a pactar un nou crèdit ja que, a canvi, s´exigia un augment dels impostos que afectaria, sobretot, als petits empresaris del Punjab, zona més industrialitzada del país i bastió electoral del flamant primer ministre.

La solució al dilema serà la primera gran prova de foc per al tercer mandat de Sharif. Els mitjans locals, però, asseguren que el tigre del Punjab ja ha fet trucades a l´Aràbia Saudita, país on, asseguren, va curtir grans amistats mentre va durar el seu exili. També és previsible un tracte exquisit de Washington, molt interessat en l´estabilitat del país mentre es produeixi la retirada de les tropes de l´Afganistan, el 2014. Aquesta podria ser la única carta guanyadora per a un govern que es troba un país al llindar de l´abisme.

Anuncis

Seguretat, participació i resultat just son les tres grans incògnites que envolten els comicis que es celebren, demà dissabte, al Pakistan. Una votació històrica ja que, per primera vegada en la història del país, un govern elegit democràticament en succeirà un altre, sense intervenció militar. L´amenaça del cop d´estat, però, ha estat reemplaçada per la del terrorisme fins el punt que la campanya finalitzada ahir ja es considera la més sagnant de tots els temps.

El degoteig d´atemptats ha estat diari des de l´inici de la campanya i es calcula que, com a mínim, 117 persones han perdut la vida en actes de terrorisme, inclosos alguns candidats a ocupar un escó en les 4 assemblees regionals. Un dels crims més impactants ha estat el de Chaudhry Zulfiqar, fiscal que investigava dos casos de contingut polític molt espinós: l´assassinat de l´ex primera ministra Benazir Bhutto i l´autoria dels atemptats de Bombai, el 2008.

Una altre mostra de la situació de caos que envolta el país és el segrest d´Ali Haider Gilani, fill de l’ex primer ministre Yusuf Raza Gilani. Hores d´ara, es desconeix l´autoria i el mòbil del rapte si bé es destaca que aquest es produís a la ciutat de Multan, feu tradicional del clan. Totes les sospites apuntes als talibans ja que Gilani és un dels personatges més rellevants del Partit Popular del Pakistan. El PPP és una de les formacions més castigades pel terror ja que ha donat suport als atacs contra els bastions talibans a les províncies del nord-oest del país. Els talibans, però, han negat tenir cap relació amb el segrest.

Gilani i els seus tres fills son candidats a les eleccions, on s´elegeix l´Assemblea Nacional i les 4 provincials. La presència de membres d´una sola familia no és gens extranya en un país marcat per les rivalitats entre clans, que han donat peu al que s´ha anomenat clientelisme, una de les principals causes de la corrupció que impera en un país on es calcula que unes 300 families posseeixen el 45 per cent de la terra. Els darrers 40 anys, de fet, només dos partits s´han turnat en el poder, sense comptar amb els cops militars. La tendència es podria trencar en aquestes eleccions.

 Els candidats: Una esperança contra el clientelisme tradicional

 Més enllà de la violència, els comicis de 2013 sera recordats com els de la irrupció d´Imra Kahn. Als 61 anys, l´ex capità de la selecció de críquet (esport nacional) està escalant als sondejos amb un missatge de regeneració política i contingut anti nord-americà. La seva formació aposta per un islamisme moderat i, per tant, no ha estat directament amenaçada pels talibans.

Kahn ha atacat tothom menys a l´exèrcit i hi ha qui diu que és el seu candidat a l´ombra. Un dels punts clau del seu discurs és l´exigència als Estats Units que acabi amb els atacs amb avions no tripulats a les regions frontereres amb l´Afganistan. Precisament, Washington està molt pendent d´aquests comicis ja que un Pakistan estable és clau en els plans de retirada de l´Afganistan el 2014.

El missatge de Kahn està calant, especialment, entre l´electorat urbà però no està clar, encara, quin impacte tindrà en les àrees rurals, on es concentra el 70 per cent dels votants. Amb tot, la fortuna s´ha posat de la seva part de manera molt irònica. Kahn va patir un greu accident, a principis d´aquesta setmana, en caure des d´una plataforma quan estava a punt d´iniciar un mitin. Malmesos el crani i la columna, les seves declaracions, en el mateix llit, han donat la volta al país i han engegat una onada de simpatia vers la seva persona.

A falta de saber l´impacte real de Kahn a les urnes, el favorit és un vell conegut de la política paquistanesa. Nawaz Sharif, ex primer ministre el 1990 i el 1997, podria recuperar el lloc que li va pendre Musharraf, el 1999, en el darrer cop d´estat que ha patit el país. Sharif és el líder de la conservadora Lliga Musulmana-N, artífex, juntament amb el PPP, del sistema tradicional de partits. Sharif seria el gran beneficiat del previsible esfondrament del PPP, després de 5 anys de govern ineficaç. El seu gran bastió és el Punjab, la regió més rica del país i d´on provenen la majoria dels vots. Amb tot, les enquestes reflecteixen un ascens imparable de Kahn, a cada dia que passa. Altres sondejos li donen un triomf clar però insuficient per a gobernar amb majoria.

La incògnita del vot femení

Una de les estadístiques clau que mediran l´èxit dels comicis serà el percentatge de vot entre les dones. Més de 37 milions s´han registrat per votar, una dada que contrasta amb la dels més de 48 milions d´homes. Els grups en defensa dels drets de les dones ja han posat el crit al cel clamant contra el sistema de registre que, asseguren, ja ha deixat més d´11 milions de dones sense opció d´anar a votar.

El registre, que s´ efectua porta a porta, no implica necessàriament que la dona exerceixi, finalment, el dret al sufragi. A la regió del Waziristan, per exemple, només un 15 per cent de les dones registrades van votar en les darreres eleccions. El diari Dawn publica que s´ha establert un pacte secret entre formacions per impedir les dones d´anar a votar en una de les regions controlades pels talibans. En aquestes províncies circulen, des de fa dies, pamflets que adverteixen els homes que no permetin les dones d´anar a votar. Dels 73.000 col.legis electorals repartits arreu del país, 20.000 han estat declarats d´alt risc. El cap de la Comissió electoral del país ja s´ha queixat davant el cap de l´exèrcit que el desplegament previst és insuficient per garantir la seguretat. Sota aquestes premises, molts son els que dubten que el resultat que s´obtingui d´aquests comicis sigui net o just. De totes maneres, sempre serà més legítim que un cop d’ estat.

Publicat originàriament a Extramurs.

El Pakistan, potència nuclear que, els darrers anys, ha flirtejat, en ocasions, amb l´etiqueta d´ estat fallit afronta eleccions generals sota una amarga paradoxa: per primera vegada, en 66 anys d´història, un govern elegit democràticament en succeirà un altre, sense la intervenció de l´exèrcit. La fita, no obstant, està passant desapercebuda davant l´imparable augment de la violència.

El passat 4 d´abril, la Comissió Independent pels Drets Humans va presentar el seu informe anual, que definia com a “tèrbol” l´estat general del país. L´organisme va comptabilitzar, el 2012, 583 morts arran de la violència sectària. Enguany, però, aquesta tendència s´està intensificant. El Portal del Terrorisme del Sud d´Asia ha comptabilitzat 274 morts per aquest mateix concepte durant els primers tres mesos de 2013 mentre que en relaciona gairebé un miler més amb actes de terrorisme. Els motius d´aquesta escalada son diversos depenent de cada territori.

UNA ONADA DE VIOLÈNCIA DISSEMINADA ARREU DEL PAÍS

Administrativament, el Pakistan està dividit en 4 províncies, a les quals cal afegir la capital, Islamabad, i les FATA (Àrees Tribals Administrades Federalment). Les FATA han estat històricament fora del control del govern. La legislació que hi impera, de fet, data dels temps del colonialisme britànic, si bé en aquesta darrera legislatura s´hi han introduit alguns canvis. Aquestes terres estan habitades per membres de l´ètnia pashtun, a la qual pertanyen, també, els talibans. La permeabilitat de les fronteres va permetre que molts insurgents afganesos s´instalessin al Pakistan durant la invasió nord-americana. Poc a poc es van anar fent forts i el 2004 va començar una resistència armada contra l´exèrcit. Aquesta lluita va fer forts grups com Tehreek-i-taliban o Lashkar-e-Islam, que no van trogar a fer-se el control i imposar la xaría o llei islàmica en el territori.

Tot i que el punt culminant d´aquesta lluita es va produir el 2009, amb l´ofensiva del SWAT, avui dia encara continúa i s´ha convertit en un conflicte molt complex on hi ha diverses organitzacions extremistes lluitant entre elles i, a la vegada, contra l´exèrcit. No hem de menystenir el ressentiment que provoquen els atacs nord-americans amb drones, avions no tripulats, l´abast dels quals ha augmentat espectacularment des de l´arrivada de Barack Obama a la casa blanca, tal com es pot apreciar en aquest gràfic. Els darrers combats s´estan registrant a la vall de Tirah, un territori clau per accedir a l´Afganistan. Es calcula que unes 40.000 persones han abandonat la província, les darreres setmanes, degut a la persistència dels combats.

Aquests conflictes estan generant onades de desplaçats interns. Molts d´aquests, especialment, després de l´ofensiva del SWAT, es van desplaçar fins a Karachi, capital de la provincia del Sindh, i motor econòmic del país. Aquesta ciutat de més de 18 milions d´habitants ha estat històricament camp de batalla entre clans i grups mafiosos. Entre els refugiats pashtuns, però, s´hi van colar membres de Tehreek-i-Taliban que es van començar a fer sentir el 2012, any en que, segons Amnistia Internacional, van morir més de 2000 persones a la ciutat. Actualment, aquest grupúscul extremista ja controla alguns barris de la ciutat i ja ha perpetrat algun atemptat contra la minoria xiita, com el del passat 3 de març, amb 45 morts.

Precisament els xittes, que representen el 20 per cent de la població, son els principals afectats de l´onada de violència sectària. Dins d´aquesta minoria, resulta especialment cruent l´acarnissament contra l´ètnia hazara, resident principalment, a Quetta, al nord-oest del país. Segons Human Rights Watch, 400 dels seus membres foren assassinats el 2012. La pressió, però, s´ha intensificat i, només enguany, dos atemptats han segat la vida de més de 200 persones.

Els atacs han estat reivindicats per Lashkar-i-Jahngvi, una organització prohibida el 2002 però que compta amb una facilitat de moviments que alguns atribueixen a vincles amb l´exèrcit. El seu líder, Malik Ishaq, fou autoritzat a encapçalar un acte públic, a Karachi, l´endemà del primer dels dos grans atemptats de Quetta, amb un balanç de 90 morts. El contingut del discurs, per cert, no era massa conciliador.

El mateix dia que Ishaq prometia netejar el país de xiites, els hazares es manifestaven mostrant els cadàvers de les víctimes, negant-se a enterrar-les fins que el govern no els garantís seguretat. Un tipus de protesta prou significatiu de l´estat d´ànim d´una comunitat que practica una religió com l´Islam, que compta amb una tradició molt arrelada d´enterrar els morts amb celeritat.

La protesta va finalitzar al cap de tres dies amb promeses dels polítics provincials. Al cap d´un mes, una segona bomba va tornar a sacsejar el barri hazara de Quetta. Els taüts tornaren als carrers. Aquesta vegada, les autoritats es van veure obligades a actuar. 4 terroristes foren abatuts i 170 persones foren detingudes, entre elles Ishaq que roman, avui dia, en arrest domiciliari, sense que hi hagi cap intenció de portar-lo a judici. El degoteig de morts continúa sent gairebé diari en una regió, el Balutxistán, que reclama la seva independència des de, pràcticament, la creació de l´estat paquistanés i on operen diversos grups separatistes.

Una dada a tenir en compte és que entre Balutxistan, Sindh, Khyber i les àrees tribals s´elegeixen 122 dels 272 escons en joc, gairebé la meitat. Es pot esperar, per tant, un resultat representatiu? Moltes veus ho estan posant en dubte els darrers dies. Una d´elles, el periodista Taha S. Siddiqui ha assegurat a aquest blog que “Si es produís un gran atemptat fort els dies previs (i darrerament, n´hi ha bastants) molt poca gent s´atreviria a anar a votar. A més, molts partits tenen por de fer campanya a l´aire lliure per por als atacs. Sota aquestes circumstàncies és dubtós parlar d´unes eleccions legítimes.” Recentment, la missió d´observació de la Unió Europea ja ha confirmat que no pensa enviar cap dels seus membres a les FATA ni al Balutxistán “per motius de seguretat”.

L´AMENAÇA D´UN NOU PRESTEC DE L´FMI

Si la situació és complicada a nivell social encara ho és més econòmicament parlant. Abans no es celebrin els comicis, vencen terminis d´un important préstec, otorgat el 2008, pel Fons Monetari Internacional. El darrer termini, per valor de 544 milions de dòlars, s´ha de fer efectiu a principis de maig. Uns pagaments que deixen les arques publiques en una situació més que precària i que ja ha fet advertir molts experts que el nou govern haurà de renegociar el deute en arrivar al poder.

Així, doncs, sembla complicat que el vencedor dels comicis pugui complir amb la promesa (que aquests dies fan tots els candidats) d´augmentar la despesa social, una de les mancances endèmiques d´un país enfonsat en els índexs de desenvolupament i que només és capdavanter pel que fa a la corrupció.

El darrer informe de Nacions Unides, per exemple, situa el Pakistán en el lloc 146 (d´un total de 187) pel que fa inversions en salut i educació. Aquestes ocupen un 0, 8 i un 1,8 %, respectivament, mentre el pressupost militar ha augmentat un 6, 8 %.

Per la seva banda, l´informe annual de la Comissió dels Drets Humans estableix que 5, 1 milions de nens no estan escolaritzats, el 63 per cent dels quals pertanyen al gènere femení. És el segon país del mon amb pitjors xifres en aquest àmbit. També es calcula que l´explotació infantil afecta 10 milions de nens.

L´OMBRA D´UNA INTERVENCIÓ MILITAR

Enmig d´aquest panorama desolador, el cap de l´exèrcit va donar, el passat 7 de març, un toc d´atenció. El general Pervez Qayani va expressar públicament la preocupació pel “ràpid deteriorament de la llei i l´ordre arreu del país” acusant els governs federals “d´ineficiència en l´us de les forces d´ordre public”. També va culpar alguns partits (sense nomenar-los) de mantenir “connexions” amb grups terroristes.

L´ advertència, en temps no massa llunyans, hauria fet tremolar tot demòcrata. Avui dia, segons Siddiqui, els temors d´una nova assonada son infundats. “Els darrers anys hem assolit millores en el sistema judicial i polític que, a priori, impossibilitarien un nou cop d´estat”. Ara bé, alerta, “els militars sempre poden utilitzar altres mètodes per desestabilitzar el país sense semblar que hi estiguin plenament involucrats. I ho estan fent. Però la incapacitat dels civils per gestionar el país fa que no poguem descartar el seu retorn en un futur llunyà, especialment si la desestabilització arriva al punt de posar en perill el control de les armes nuclears”.

Publicat originàriament a Extramurs.