Posts Tagged ‘Violència Sectària’

El Pakistan, potència nuclear que, els darrers anys, ha flirtejat, en ocasions, amb l´etiqueta d´ estat fallit afronta eleccions generals sota una amarga paradoxa: per primera vegada, en 66 anys d´història, un govern elegit democràticament en succeirà un altre, sense la intervenció de l´exèrcit. La fita, no obstant, està passant desapercebuda davant l´imparable augment de la violència.

El passat 4 d´abril, la Comissió Independent pels Drets Humans va presentar el seu informe anual, que definia com a “tèrbol” l´estat general del país. L´organisme va comptabilitzar, el 2012, 583 morts arran de la violència sectària. Enguany, però, aquesta tendència s´està intensificant. El Portal del Terrorisme del Sud d´Asia ha comptabilitzat 274 morts per aquest mateix concepte durant els primers tres mesos de 2013 mentre que en relaciona gairebé un miler més amb actes de terrorisme. Els motius d´aquesta escalada son diversos depenent de cada territori.

UNA ONADA DE VIOLÈNCIA DISSEMINADA ARREU DEL PAÍS

Administrativament, el Pakistan està dividit en 4 províncies, a les quals cal afegir la capital, Islamabad, i les FATA (Àrees Tribals Administrades Federalment). Les FATA han estat històricament fora del control del govern. La legislació que hi impera, de fet, data dels temps del colonialisme britànic, si bé en aquesta darrera legislatura s´hi han introduit alguns canvis. Aquestes terres estan habitades per membres de l´ètnia pashtun, a la qual pertanyen, també, els talibans. La permeabilitat de les fronteres va permetre que molts insurgents afganesos s´instalessin al Pakistan durant la invasió nord-americana. Poc a poc es van anar fent forts i el 2004 va començar una resistència armada contra l´exèrcit. Aquesta lluita va fer forts grups com Tehreek-i-taliban o Lashkar-e-Islam, que no van trogar a fer-se el control i imposar la xaría o llei islàmica en el territori.

Tot i que el punt culminant d´aquesta lluita es va produir el 2009, amb l´ofensiva del SWAT, avui dia encara continúa i s´ha convertit en un conflicte molt complex on hi ha diverses organitzacions extremistes lluitant entre elles i, a la vegada, contra l´exèrcit. No hem de menystenir el ressentiment que provoquen els atacs nord-americans amb drones, avions no tripulats, l´abast dels quals ha augmentat espectacularment des de l´arrivada de Barack Obama a la casa blanca, tal com es pot apreciar en aquest gràfic. Els darrers combats s´estan registrant a la vall de Tirah, un territori clau per accedir a l´Afganistan. Es calcula que unes 40.000 persones han abandonat la província, les darreres setmanes, degut a la persistència dels combats.

Aquests conflictes estan generant onades de desplaçats interns. Molts d´aquests, especialment, després de l´ofensiva del SWAT, es van desplaçar fins a Karachi, capital de la provincia del Sindh, i motor econòmic del país. Aquesta ciutat de més de 18 milions d´habitants ha estat històricament camp de batalla entre clans i grups mafiosos. Entre els refugiats pashtuns, però, s´hi van colar membres de Tehreek-i-Taliban que es van començar a fer sentir el 2012, any en que, segons Amnistia Internacional, van morir més de 2000 persones a la ciutat. Actualment, aquest grupúscul extremista ja controla alguns barris de la ciutat i ja ha perpetrat algun atemptat contra la minoria xiita, com el del passat 3 de març, amb 45 morts.

Precisament els xittes, que representen el 20 per cent de la població, son els principals afectats de l´onada de violència sectària. Dins d´aquesta minoria, resulta especialment cruent l´acarnissament contra l´ètnia hazara, resident principalment, a Quetta, al nord-oest del país. Segons Human Rights Watch, 400 dels seus membres foren assassinats el 2012. La pressió, però, s´ha intensificat i, només enguany, dos atemptats han segat la vida de més de 200 persones.

Els atacs han estat reivindicats per Lashkar-i-Jahngvi, una organització prohibida el 2002 però que compta amb una facilitat de moviments que alguns atribueixen a vincles amb l´exèrcit. El seu líder, Malik Ishaq, fou autoritzat a encapçalar un acte públic, a Karachi, l´endemà del primer dels dos grans atemptats de Quetta, amb un balanç de 90 morts. El contingut del discurs, per cert, no era massa conciliador.

El mateix dia que Ishaq prometia netejar el país de xiites, els hazares es manifestaven mostrant els cadàvers de les víctimes, negant-se a enterrar-les fins que el govern no els garantís seguretat. Un tipus de protesta prou significatiu de l´estat d´ànim d´una comunitat que practica una religió com l´Islam, que compta amb una tradició molt arrelada d´enterrar els morts amb celeritat.

La protesta va finalitzar al cap de tres dies amb promeses dels polítics provincials. Al cap d´un mes, una segona bomba va tornar a sacsejar el barri hazara de Quetta. Els taüts tornaren als carrers. Aquesta vegada, les autoritats es van veure obligades a actuar. 4 terroristes foren abatuts i 170 persones foren detingudes, entre elles Ishaq que roman, avui dia, en arrest domiciliari, sense que hi hagi cap intenció de portar-lo a judici. El degoteig de morts continúa sent gairebé diari en una regió, el Balutxistán, que reclama la seva independència des de, pràcticament, la creació de l´estat paquistanés i on operen diversos grups separatistes.

Una dada a tenir en compte és que entre Balutxistan, Sindh, Khyber i les àrees tribals s´elegeixen 122 dels 272 escons en joc, gairebé la meitat. Es pot esperar, per tant, un resultat representatiu? Moltes veus ho estan posant en dubte els darrers dies. Una d´elles, el periodista Taha S. Siddiqui ha assegurat a aquest blog que “Si es produís un gran atemptat fort els dies previs (i darrerament, n´hi ha bastants) molt poca gent s´atreviria a anar a votar. A més, molts partits tenen por de fer campanya a l´aire lliure per por als atacs. Sota aquestes circumstàncies és dubtós parlar d´unes eleccions legítimes.” Recentment, la missió d´observació de la Unió Europea ja ha confirmat que no pensa enviar cap dels seus membres a les FATA ni al Balutxistán “per motius de seguretat”.

L´AMENAÇA D´UN NOU PRESTEC DE L´FMI

Si la situació és complicada a nivell social encara ho és més econòmicament parlant. Abans no es celebrin els comicis, vencen terminis d´un important préstec, otorgat el 2008, pel Fons Monetari Internacional. El darrer termini, per valor de 544 milions de dòlars, s´ha de fer efectiu a principis de maig. Uns pagaments que deixen les arques publiques en una situació més que precària i que ja ha fet advertir molts experts que el nou govern haurà de renegociar el deute en arrivar al poder.

Així, doncs, sembla complicat que el vencedor dels comicis pugui complir amb la promesa (que aquests dies fan tots els candidats) d´augmentar la despesa social, una de les mancances endèmiques d´un país enfonsat en els índexs de desenvolupament i que només és capdavanter pel que fa a la corrupció.

El darrer informe de Nacions Unides, per exemple, situa el Pakistán en el lloc 146 (d´un total de 187) pel que fa inversions en salut i educació. Aquestes ocupen un 0, 8 i un 1,8 %, respectivament, mentre el pressupost militar ha augmentat un 6, 8 %.

Per la seva banda, l´informe annual de la Comissió dels Drets Humans estableix que 5, 1 milions de nens no estan escolaritzats, el 63 per cent dels quals pertanyen al gènere femení. És el segon país del mon amb pitjors xifres en aquest àmbit. També es calcula que l´explotació infantil afecta 10 milions de nens.

L´OMBRA D´UNA INTERVENCIÓ MILITAR

Enmig d´aquest panorama desolador, el cap de l´exèrcit va donar, el passat 7 de març, un toc d´atenció. El general Pervez Qayani va expressar públicament la preocupació pel “ràpid deteriorament de la llei i l´ordre arreu del país” acusant els governs federals “d´ineficiència en l´us de les forces d´ordre public”. També va culpar alguns partits (sense nomenar-los) de mantenir “connexions” amb grups terroristes.

L´ advertència, en temps no massa llunyans, hauria fet tremolar tot demòcrata. Avui dia, segons Siddiqui, els temors d´una nova assonada son infundats. “Els darrers anys hem assolit millores en el sistema judicial i polític que, a priori, impossibilitarien un nou cop d´estat”. Ara bé, alerta, “els militars sempre poden utilitzar altres mètodes per desestabilitzar el país sense semblar que hi estiguin plenament involucrats. I ho estan fent. Però la incapacitat dels civils per gestionar el país fa que no poguem descartar el seu retorn en un futur llunyà, especialment si la desestabilització arriva al punt de posar en perill el control de les armes nuclears”.

Publicat originàriament a Extramurs.

Anuncis